Noticia

Hi ha algunes converses recurrents i cícliques en aquest ­país. Una d’elles té a veure amb les dinàmiques de politització i despolitització de la música en català. Dels anys seixanta del segle XX fins avui mateix. Sempre són converses que tenen un no-sé-què de generacional. Ara, entre les nascudes als vuitanta i les nascudes ja al bell mig de la generació Z, on la idea de la música en català és explícitament política, és una cosa innecessària. Innecessari no és el mateix que inoperatiu, quedi dit.

Seguir leyendo